Back Mare Tranquillitatis Afrikaans بحر السكون Arabic Мора Спакою Byelorussian Море на спокойствието Bulgarian Mare Tranquillitatis Czech Stilhedens Hav Danish Mare Tranquillitatis German Mare Tranquillitatis English Mare Tranquillitatis Spanish Vaikuse meri Estonian

Mare Tranquillitatis

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreMare Tranquillitatis

Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
Tipusmar lunar Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicLluna Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades8° 21′ N, 30° 50′ E / 8.35°N,30.83°E / 8.35; 30.83 Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleLQ12 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature3691 Modifica el valor a Wikidata
El Mare Tranquillitatis a la Lluna. Imatge cortesia del NOT i el SO: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén

El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat») és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna. El material del mar a la conca està constituït per basalts intermedis i recents de l'Imbrià superior i té una superfície de 876 km.[1] Les muntanyes que l'envolten pertanyen a l'Imbrià inferior, però la conca en si és probablement prenectariana. La conca té uns marges irregulars i no té una estructura multianul·lar definida. La topografia irregular de la conca i el terreny que l'envolta és causada per la intersecció de les conques dels mars Tranquillitatis, Nectaris, Crisium, Fecunditatis i Serenitatis[2] amb dos anells de la conca de l'Oceanus Procellarum. El Palus Somni, a la vora nord-oriental del mar, està emplenat amb basalt provinent del Mare Tranquillitatis.

Aquest mar té un lleuger to blavós respecte a la resta de la Lluna i destaca bastant bé quan es processa el color i s’extreu de múltiples fotografies. El color es deu probablement a un major contingut de metalls al sòl i roques basàltiques.[3]

  1. ↑ «Planetary Names: Mare, maria: Mare Tranquillitatis on Moon». Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 14 agost 2021].
  2. ↑ Muller, P. M.; Sjogren, W. L. «Mascons: lunar mass concentrations». Science (New York, N.Y.), 161, 3842, 16-08-1968, pàg. 680–684. DOI: 10.1126/science.161.3842.680. ISSN: 0036-8075. PMID: 17801458.
  3. ↑ Alves, Filipe «Capturing the Colors of the Moon». Sky & Telescope, 2005, pàg. 120-122. Arxivat de l'original el 2014-10-20 [Consulta: 14 agost 2021].

Developed by StudentB